Background Image

Notícies

06.03.2016

També els somriu la fortuna

Article Image

El món del futbol és capriciós i ple de variables que sovint escapen de la lògica i el sentit comú. Si a tot això hi sumem que la sort també és un factor decisiu que es passeja cada cap de setmana pels camps de futbol del país, en surt un esport imprevisible i apassionant a parts iguals. Un bon exemple de tot això és el partit que hem viscut aquesta tarda al Municipal.

Avui l’ofici i l’entrega dels vigatans ha tingut un aliat poderós i molt cobejat per tothom: la deessa fortuna ha decidit fer parada i fonda al Municipal, especialment durant la segona part i ha fet costat al Vic quan més costa amunt es posava el partit contra els selvatans. Des del xiulet inicial, el Lloret ha demostrat que vendria molt cara la derrota. Reig avui s’ha multiplicat i als trenta segons ja havia de desfer la primera ocasió visitant. El Lloret ha estat amo i senyor de la primera mitja hora, mentre el Vic no trobava els espais necessaris per triangular al mig del camp. Només Tuneu i Adri tenien prou clarividència per posar a prova, de lluny, la porteria de Juki. Potser per això Cámara ha remogut la pissarra i ha apostat per un canvi primerenc: Èric substituïa Roca al minut 34 amb la intenció de revolucionar el flanc dret de l’atac. De mica en mica, el Vic ha pres el pols del matx i ha començat a encarar la porteria de la mà de Peque, Tuneu i Isma, buscant la profunditat d’Adri i els oferiments d’Èric. Quan tot apuntava que la primera part moriria amb taules momentànies, precisament una centrada d’Èric era rematada de cap per Puidgdesens, que murri s’anticipava a la defensa del Lloret i trencava la igualada al fil del descans. El killer vigatà es retrobava amb el gol després d’un període de sequera que ja s’allargava massa.

L’avantatge mínim presagiava una segona part moguda, i l’auguri s’ha acomplert amb escreix. El Lloret ha sortit enrabiat i decidit a posar setge a la porteria de Reig, que avui ha ofert un recital d’aturades impossibles que ha ratllat l’èpica. El bombardeig a base de córners ha estat un malson per la defensa vigatana, que se les ha vist magres per refusar una i altra vegada les envestides i les fuetades de Bader, Pol Gómez i companyia. Només Adri i Puigdesens, amb ràpids contracops, miraven de capejar la tempesta desfermada en l’àrea vigatana. Però, en l’enèsima arribada, una bona combinació dels selvatans culminava amb una rematada de Moha, impossible per a Reig. El desconcert vigatà ha donat pas a un partit trencat, sense mig del camp, i amb anades i vingudes constants. I quan més apretaven els visitants buscant el segon (després d’enviar fins i tot una pilota al travesser), Peque trencava el fora de joc de l’avançada línia defensiva del Lloret, es plantava a l’àrea de Juki i el batia per baix sense oposició.

Quedaven deu minuts mal comptats que han servit per accelerar dos processos: el ritme cardíac de la soferta parròquia vigatana i el setge sobre la porteria de Reig. Però avui els déus han estat del bàndol vigatà més enllà de l’interminable descompte decretat pel col•legiat. Els tres punts s’han quedat a casa i l’equip ha agraït com mai el suport dels aficionats fent rotllana al mig del camp. Deu punts dels dotze últims possibles fan que l’equip es rearmi de fe i confiança abans de viatjar dissabte que ve (16h) al Berguedà i medir-se a un Avià que avui presentava candidatura a l’ascens després d’assaltar Vilassar de Mar. De ben segur serà un partit duríssim, però el Vic creix dia rere dia i presentarà batalla.

Patrocinadors
Col·laboradors