Background Image

Notícies

28.02.2016

Amb la granota de treballar

Article Image
El Vic ha arrencat un empat valuós del Centenari de Mataró en un partit gris i amb molt poques ocasions. Les defenses s’han imposat sobradament als atacs d’ambdós equips, que han signat unes taules que fan justícia al que s’ha vist damunt del terreny de joc.


La urgència del compromís ha planat amb força durant tot el matx damunt el camp del Centenari de Mataró. Maresmencs i osonencs han fermat amb pany i forrellat les àrees respectives i no han deixat que s’hi escolés ni el vent glaçat que ha fuetejat els espectadors durant els noranta minuts. Els locals han arrencat amb l’ímpetu propi i lògic d’un equip que es jugava bona part de les garrofes davant dels vigatans. Reig ha fet una aturada de mèrit a boca de canó quan només havien passat cinc minuts. Ha hagut de passar ben bé un quart d’hora per assistir a la primera combinació trenada entre Roca i Puigdesens. Avui, Peque ha ocupat la posició de nou i s’ha trobat a faltar la seva aportació en la zona de construcció, més orfe sense el concurs del catalitzador de Sant Hipòlit. Amb el pas dels minuts, el Vic ha començat a teixir amb més facilitat i s’ha alliberat un xic de la pressió extenuant dels groc-i-negres. Roca ha estat de llarg l’home més incisiu a la primera part: ha sabut furgar per banda dreta i ha aconseguit recollir petites càpsules d’oxigen quan l’equip més ho necessitava. Malgrat tot, el Vic no ha tingut opcions de cara a porteria, i tan sols Adri en alguna ocasió solitària ha sembrat el desconcert pel flanc esquerre. Sense cap altra incidència destacable arribàvem a la mitja part.

A la represa, pràcticament repetició del mateix guió, però a una marxa més. El Mataró ha tornat a sortir encabritat i ha disposat de tres córners consecutius. En el darrer de la sèrie, Sergi es trobava amb una pilota morta a l’interior de l’àrea i rematava amb tota l’esma. Un bosc de cames i la intervenció providencial de Reig desfeien l’ocasió maresmenca. Cámara ha apostat per l’ingrés de John, Macias i Èric , però el canvi de fitxes no ha suposat un canvi significatiu en el caire del matx. Menció especial avui per a tota la defensa, que ha estat superba i ha mostrat una solvència innegable. Sense ocasions a pilota parada i amb una lluita incessant i sense treva al mig del camp, els extrems vigatans no han tingut pràcticament cap opció per inquietar els dominis de Joel. El desencert local i les incomptables pèrdues de pilota en la batalla pel domini de l’esfèrica han marcat bona part del segon temps. Gairebé en l’últim sospir, Willy es plantava davant de Reig i gairebé dinamita l’empat cantat.

El xiulet final ha certificat un empat just, vist els mèrits d’uns i altres, més pendents de no encaixar que no pas d’entrellucar els dominis aliens. Amb 29 punts en el caseller, el Vic encadena tres jornades consecutives puntuant (7 de 9 punts possibles) i escala una posició en l’engraellat. Diumenge que ve (16h) els vigatans reben el Lloret, que ara mateix és dotzè a un sol punt dels homes de Cámara i Jiménez. Un altre duel directe que ha de servir per desfer-se d’un altre rival incòmode i anar grimpant en la classificació.
Patrocinadors
Col·laboradors