Background Image

Notícies

21.02.2016

Treuen petroli d'un minut d'or

Article Image
Han hagut de passar vint-i-una jornades de lliga perquè la deessa fortuna fes parada i fonda al Municipal durant un minut gloriós. De la mà d’un Peque inspiradíssim en els darrers partits, els vigatans han aconseguit dos gols just abans de la mitja part que han aplanat el camí de la victòria. A la represa, el Vic ha tirat de metrònom i ha sabut llegir el tempo del matx amb precisió i una defensa ferma que ha desfet els embats estèrils dels escalencs. Sis punts de sis possibles en els dos últims partits han obert bretxa i permeten que els homes de Cámara i Jiménez agafin aire abans de desplaçar-se diumenge que ve a Mataró per enfrontar-se amb un altre rival directe.

La importància del partit s’ha fet notar, i molt, en els primers minuts del xoc al Municipal. El Vic ha sortit un xic tenallat per la urgència del xoc i s’ha vist atrapat per la intricada teranyina orquestrada per Pitu Batlle, tècnic escalenc. La pressió dels davanters visitants frenava la construcció vigatana, i la connexió entre línies patia per tenir continuïtat. Un petit setge sobre la porteria de Reig ha fet que el Vic es treiés la son de les orelles i comencés a combinar, amb més protagonisme del triangle perfecte que sovint formen Peque, Isma i Tuneu. Al tombant de la mitja hora, la banda esquerra d’Adri s’ha convertit en el carril d’acceleració desitjat i les pilotes bombejades i malintencionades han començat a bombardejar la porteria de Blanquera. Precisament del flanc esquerre neixien dues ocasions immillorables per a Puigdesens, que no ha sabut definir davant l’enguantat visitant. S’olorava el perill a mesura que el Vic avançava línies i tancava L’Escala en els seus dominis. I s’ha arribat als esbojarrats cent vint segons que han marcat el partit: després de trencar el fora de joc fent ús d’escaire i cartabó, Peque es plantava davant Blanquera i el superava amb un xut ras en el mà a mà. Encara amb el somriure dibuixat al rostre, la parròquia vigatana ha assistit al regal de propina que el destí reservava a l’equip local: un error monumental de Blanquera, que refusava una pilota sense perill directament al cos de Peque, que només havia d’empènyer l’esfèrica al fons de la xarxa. Els aficionats vigatans es fregaven els ulls, incrèduls davant la carambola capriciosa que permetia al Vic marxar al vestuari amb un avantatge considerable.

La segona part ha estat un meravellós compendi de control i fermesa defensiva. Molt còmode en el paper de garant de l’electrònic, el Vic ha sabut combinar i trobar espais, apropiant-se del mig del camp. Especialment remarcable, de nou, la bona entesa entre línies, que ha propiciat que no es patís en excés i que el temps s’escolés a gust dels ausetans. L’Escala no ha renunciat a retallar distàncies, però ha topat una i altra vegada amb una defensa de garanties, amb un Jaume superb que avui tornava a l’onze. Roca i Peque han tingut ocasions per eixamplar diferències, però no han sabut definir en els últims metres. La roda de canvis ha oxigenat oportunament els homes més desgastats i han dut els vigatans en safata de plata fins al límit del temps reglamentari.

Tres punts imprescindibles que, sumats a la victòria de la setmana passada a Mollet, fan que l’equip tingui cert marge de maniobra amb la zona perillosa de la taula. En una lliga terriblement igualada, les posicions de privilegi només queden a nou punts, mentre que la posició de possible descens es troba ara a cinc punts, lloc que ocupa el Girona B.
Diumenge que ve, a Mataró, el Vic intentarà perllongar la ratxa contra un equip que es jugarà bona part de les opcions de permanència davant la seva afició.
Patrocinadors
Col·laboradors