Background Image

Notícies

13.02.2016

El Vic torna a assaborir la victòria tres mesos després

Article Image
97 dies després, el Vic va tornar a guanyar. Com si d'un ressorgiment bíblic es tractés, els homes d'Albert Cámara van oferir diumenge una gran imatge, com feia setmanes que no es veia, i van aconseguir sumar tres punts. Des del 7 de novembre a Sant Joan de les Abadesses -una data que començava a ser evocada amb nostàlgia pels aficionats ausetans- que els blanc-i-vermells no certificaven la victòria. El Mollet no era un rival fàcil i, malgrat els mals registres que presenta com a local, té números en el sorteig per l'ascens. Però als Germans Gonzalvo el Vic de Cámara va ser una autèntica piconadora, especialment a la segona meitat, i es va endur els tres punts amb un 0 a 2 que es va quedar curt a jutjar per les ocasions de què van disposar els ausetans.

El partit no va començar massa bé pels visitants. Acostumats a sortir adormits i a encaixar gols en el primer tram d'enfrontament, els dos córners que els molletencs van servir quan tot just s'havien jugat sis minuts van despertar nervis entre els aficionats vigatans que es van acostar a l'estadi vallesà. Però, mica en mica, el Vic va anar obrint els ulls i es va començar a agradar. A partir del quart d'hora de joc, Peque va endollar-se de ple a l'enfrontament i la fluïdesa al mig del camp va començar a brollar.

Carles Roca, amb un xut llunyà, i Pep Puigdesens, amb dues rematades de cap un pèl forçades des del pal llarg, van poder perforar la porteria local. L'ocasió més clara del primer temps va arribar al minut 40, just abans de la mitja part. El killer vigatà va caçar una assistència mil·limètrica de Peque i es va quedar sol davant del porter Pol, però el pal va escupir el xut creuat del davanter vigatà per impedir el gol.

A la represa, el Vic va convertir-se en el clar dominador de l'enfrontament. El Mollet era un titella a mercè del criteri de joc dels blanc-i-vermells. Peque, Tuneu i Isma dirigien l'orquestra des del centre del camp i connectaven amb facilitat amb les puntes i el killer Puigdesens. A priori, la segona part semblava menys propícia pels interessos visitants. Les set baixes vigatanes havien deixat la pissarra de Cámara sense imans i el desgast físic perjudicava molt més el Vic que el Mollet, perquè els locals tenien més bales a la recàmara.

Però, en el món del futbol, les anàlisis i les prediccions tendeixen a estavellar-se amb la realitat, i els d'Osona es van encarregar que fos així. Amb tres homes del filial, el Vic va seguir funcionant a ple rendiment. Els Oriols Espina i Vilà, al costat de Pau Roca, no van desentonar en una coral que diumenge tornava a sonar com Déu mana. Només començar la segona part, Buceto va poder avançar els vigatans en el marcador en un contra u que va fallar incomprensiblement: el seu xut potent va impactar de ple en el cos de l'enguantat visitant.

El Vic dominava i acorralava al Mollet, però el gol no arribava. Peque i Roca, amb un parell de trets escorats, van intentar sorprendre Pol sense encert. Finalment, al minut 63, el retolador de Cámara va obrar el miracle. En un servei de córner des de la dreta, Peque va servir en curt a Roca, que al seu torn va prolongar l'esfèrica fins a la frontal. Allà, arribant des de la segona línia, Isma va enviar un dard sec al fons de la xarxa.

El gol va insuflar encara més aire als vigatans, que van redoblar la seva pressió als locals. Puigdesens i Espina van disposar de dues ocasions molt clares per rematar la feina, però no va ser fins al 83 que Peque va dissipar el patiment. El cervell ausetà va convertir en gol una jugada assejada orquestrada per Carles Roca. El davanter va servir en curt una falta a la frontal i va deixar Peque tot sol davant del porter.

El 0 a 2 va tancar el partit i va permetre al Vic gaudir dels darrers compassos de matx, quelcom que feia molts mesos que no podia fer. L'encert ofensiu combinat amb la solidesa defensiva -el Mollet no va xutar ni un cop entre els tres pals- són una injecció de confiança enorme per un equip que necessitava tornar a guanyar. Ara el repte passa per assolir la tan desitjada regularitat.
Patrocinadors
Col·laboradors