Background Image

Notícies

20.12.2015

Èpica estèril

Article Image

Algun dia les rodes de premsa de Jordi Salvanyà seran enregistrades en discos de vinil. Són una autèntica obra d'art. Un viatge al futbol més honest, més casolà i més allunyat de la indústria mediàtica. Si algú vol saber com se sent el vestidor, la junta directiva i el conjunt de la massa social del vigatanisme només les ha d'escoltar. Diumenge, després de l'empat a un del Vic contra la Jonquera, el míster de Breda va resumir en cinc minuts la frustració i la impotència que senten els jugadors i els aficionats blanc-i-vermells. "Ja no sé què més fer. El gol no el podem invocar de cap altra manera", va etzibar Salvanyà a l'acabar un partit que el Vic va dominar i va merèixer guanyar.

El conjunt osonenc arribava a l'enfrontament amb la imperiosa necessitat de sumar algun punt. Després de tres jornades consecutives encaixant derrotes, els nervis estaven a flor de pell i guanyar era imprescindible per reenganxar-se a la zona noble de la taula. Però el primer quart d'hora va ser més gèlid que l'ambient del Municipal. En quinze minuts, el Vic va encaixar un gol i es va quedar amb deu. Qualsevol de les dues estocades hauria pogut noquejar un equip tocat anímicament per la mala ratxa, però els homes de Jordi Salvanyà van encomanar-se a l'esperit èpic de les primeres jornades i van igualar el duel. A la represa, les forces es van igualar i el Vic va disposar de múltiples ocasions per endur-se els tres punts. Però a la pilota li costa Déu i ajuda entrar. "El gol val molts diners en aquesta categoria", va resumir Salvanyà. L'haurà de demanar per Reis, perquè al Vic prou falta li fa.

L'últim partit de l'any va començar molt malament per als d'Osona. Al minut 11, Chacón va enviar una centrada perfecta des de la línia de tres quarts al límit de la mitja lluna. L'incombustible Bassols -el killer dels empordanencs- va punxar la pilota, va encarar porteria i va superar Reig amb un tret ras. Quatre minuts després d'encaixar el 0 a 1, el Vic es va quedar amb deu: Isma va ser expulsat amb vermella directa per una falta al límit de l'àrea. Els mateixos aficionats de la Jonquera van reconèixer que l'expulsió era terriblement rigorosa, perquè Bassols, el jugador verd-i-blanc que conduïa l'esfèrica, estava molt escorat i Isma no era l'últim defensa.

Però la vermella criminal no va enfonsar el Vic. Ans al contrari: els jugadors de Salvanyà van agafar les regnes del partit i van començar a inquietar la porteria de l'exvigatà Toni Montero. Primer Carrascal, amb una jugada individual per la dreta que va aturar l'enguantat visitant, i després Salas, amb un xut escurat que va sortir llepant la creueta, van poder empatar el matx. L'1 a 1, però, es va fer esperar fins al minut 42. Èric, que diumenge va debutar com a titular i va oferir una molt bona imatge, va llançar-se en planxa per rematar al fons de la xarxa una centrada de Carrascal des de la dreta. Un cop de cap de manual. Una genialitat per reivindicar el jugador vigatà i igualar el duel.

A la represa, la truita es va acabar de girar a favor del conjunt local. Anderson va veure la segona targeta groga per entrar al camp abans d'hora després de sortir-ne per ser atès. L'acció, una absurditat difícil de creure a Primera Catalana, va deixar la Jonquera amb deu homes i va retornar la igualtat al camp. El Vic va aprofitar l'avinentesa per fer un pas endavant i col·locar els empordanencs contra les cordes. Salas, Peque, Roca i Macias -que va entrar al minut 60- van disposar d'oportunitats per marcar, però la mala fortuna o Montero s'encarregaven sempre de desbaratar-les.

Al minut 80, l'àrbitre va tornar a prendre el protagonisme al no assenyalar un penal de manual sobre Pep Puigdesens. "Si no et tomben i et trepitgen la cara no és penal", va ironitzar Salvanyà, gràfic com pocs, durant la roda de premsa. Arbitratge a banda, la Jonquera va disposar d'una darrera ocasió al límit del temps reglamentari amb un contracop de Cano que el mateix jugador empordanenc va resoldre amb un xut massa desviat. Al final, un punt insuficient que manté el Vic a l'onzena posició. "Encara hem de donar les gràcies per no haver perdut 1 a 2", va rematar Salvanyà abans de desitjar un "feliç any nou" carregat de frustració.

Patrocinadors
Col·laboradors