Background Image

Notícies

29.11.2015

Garratibats en l'afegit

Article Image

"Només espero que algun dia el futbol ens torni una mica de tot el que ens ha estat treient aquestes últimes setmanes". No hi ha una frase millor per definir el partit de diumenge al Municipal i sintetizar el sentiment que arrossega la plantilla del Vic després de les últimes tres jornades. Els vigatans van perdre diumenge a casa contra el Girona B per 1 a 2 i Jordi Salvanyà va sortir a donar explicacions a la sala de premsa amb gest incrèdul. "És un partit que no havíem de perdre", va assegurar, i després va recordar que tampoc hauria d'haver marxat amb les mans buides del camp del Martinenc. Però, sigui com sigui, amb la derrota contra els gironins, el Vic només ha sumat un punt dels darrers nou possibles i comencen a aparèixer alguns fantasmes.

Diumenge, els homes de Salvanyà van dominar el partit, especialment a la segona meitat. Es van avançar només iniciar-se la represa i, després de l'empat del filial del Girona, van disposar de múltiples ocasions per certificar la victòria. Però el futbol no és just i va voler que es reproduís el guió dels darrers partits a casa. En un contracop de manual, al límit del temps reglamentari, Ferrón va enviar un xut creuat que es va incrustar al fons de la xarxa. Tot l'esforç va quedar esmicolat en pocs segons i el Vic va caure una mica més en la classificació: ara és desè amb 19 punts, una posició equidistant entre la zona noble i el descens.

Durant els primers quaranta-cinc minuts, el Municipal de Vic es va convertir en un camp de mines. El Girona B va sortir més endollat i va disposar de les primeres ocasions de l'enfrontament. La zona medul·lar del terreny de joc estava bloquejada per un bosc de cames que impedien trenar alguna jugada atractiva. L'arbitratge, mancat de criteri, va desorientar encara més els jugadors i el cercle central es va convertir en un camp de batalla en què els cops de colze es deixaven sentir a cada topada.

A partir de la mitja hora de joc, el Vic va començar a agafar la batuta del partit i va tamptejar Oliveros, el porter visitant. Al 31, Peque va caçar una pilota dins l'àrea petita que Puigdesens li havia creuat amb una precisa passada des de la frontal i va enviar un xut potentíssim que l'enguantat gironí va aturar llençant-se-li als peus. Minuts després, el Girona va replicar amb un tret de Sepúlveda des de la frontal que Reig va aturar amb una estirada felina.

Després del descans, el Vic va sortir endolladíssim i va monopolitzar el joc. Salas va avisar només sortir dels vesturaris amb un xut que va sortir fora llepant la creueta. Quatre minuts més tard, Puigdesens va robar la pilota a la zona de creació gironina i va cedir-la a l'omnipresent Salas, que va encarar porteria i va batre Oliveros amb un xut ras. El gol va esperonar el Girona, que arribava al Municipal sota mínims i necessitava inspirar oxigen com fos. Al minut 66, Mario va enviar al fons de la xarxa una centrada escurada de Yaya.

L'empat va semblar un botí suficient pels gironins, que van decidir parapetar-se rere la línia defensiva. El Vic va prendre la iniciativa i va començar un incessant bombardeig contra la porteria visitant. Al 75, Puigdesens va marcar el segon gol pels locals, però l'àrbitre el va anul·lar perquè va considerar que era fora de joc. Deu minuts després, en plena voràgine ofensiva blanc-i-vermella, Héctor va disposar d'un u contra u claríssim per marcar, però Oliveros va impedir la diana amb una bona intervenció. Instants més tard, Guillem va penjar una pilota perfecta al punt de penal perquè la rematés Puigdesens, però novament Oliveros es va interposar entre l'esfèrica i la línia de gol.

Semblava que el segon havia de caure en un moment o altre, però la duresa del futbol va imposar-se amb tota la cruesa al límit del temps reglamentari. Aprofitant que les forces locals estaven abocades a l'atac, Ferrón va construir un ràpid contracop que ell mateix va culminar. L'1 a 2 va caure damunt del Municipal com un gerro d'aigua geladíssima i els jugadors del Vic van quedar completament noquejats. Una jornada més, el cruel guió es repetia per deixar els vigatans sense ni un trist punt després de donar-ho tot. El pont de la Puríssima permetrà als vigatans refer-se d'aquesta nova patacada. D'aquí a quinze dies, l'Horta ja els espera, impassible, per intentar furgar en la ferida.

Patrocinadors
Col·laboradors