Background Image

Notícies

30.10.2016

Punt d'orgull, orgull d'equip

Article Image
El Vic va haver de fer mans i mànigues per treure quelcom de positiu en la visita a terres berguedanes. Sempre a remolc en el marcador, els vigatans van haver de lluitar contra elements i imponderables imprevistos per sumar un punt important davant un rival que continua invicte.

El primer contratemps del matx es produïa a última hora, a punt de saltar a la gespa híbrida d'Avià. Reig, que havia passat la nit del lloro, no es trobava en condicions per defensar la porteria, i Escalé sortia en l'onze inicial. Malgrat el retoc, el Vic va sortir a per totes i amb ganes de foradar la xarxa de Sergi Porciel per la via ràpida. Peque ja va avisar en dues ocasions consecutives, que van fregar el pal avianenc. Els de Melero i Rodríguez remenaven bé l'esfèrica i aculaven un Avià que no trobava la manera de sortir de l'atzucac. El primer cop d'efecte arbitral va arribar en el primer quart d'hora: Puigdesens eludia el fora de joc i es plantava davant Porciel, que, a la desesperada i fora l'àrea, interceptava la pilota amb les mans. Ocasió manifesta de gol, però l'àrbitre només castigava l'enguantat avianenc amb una groga molt laxa. El signe del partit hauria canviat de totes totes, però tots dos equips van continuar amb onze.

L'artilleria vigatana, especialment activa per banda amb Joel i Cañadilla, no va cessar de bombardejar els dominis locals, amb ràfegues especialment clares per part de Puigdesens, Peque i Àlex. Quan més s'ensumava el primer gol forani, una incursió del sempre habilidós Max Morell feia vacil·lar Escalé a mitja sortida. El porter vigatà col·lidia amb el davanter avianenc, a la cerca de la bola, i l'àrbitre assenyalava el punt fatídic. Decisió molt rigorosa i protestada des de la banqueta vigatana, però el mateix Morell no fallava i establia un avantatge local momentani. Lluny d'enfonsar-se, el Vic va redoblar esforços i triangulacions en zona de perill. Dos minuts més tard, Peque picava un córner, i Héctor, colossal, s'alçava majestuós per marcar l'empat. L'Avià va reclamar gol fantasma, però el gol ja havia pujat en el marcador establint la igualada al punt de la mitja part. Tots dos equips van disposar d'alguna altra ocasió per desequilibrar la igualada, però el descans arribava inexorable.

La segona ens va deparar més emocions fortes i més despropòsits arbitrals. Gerard Enrich va estar a punt d'avançar els vigatans, en una combinació deliciosa entre Puigdesens i Peque. Moments de lluita incessant en terra de ningú pel control de l'esfèrica amanides per les intervencions a deshora i incongruents del col·legiat, per desesperació dels uns i els altres. Joel avisava i desembeinava, però li pispaven la pilota en l'últim segon. En la mateixa línia del primer temps, l'Avià es tornava a avançar en una jugada aïllada. Roger Claret aprofitava un gran refús d'Escalé en l'àrea petita per trencar de nou la igualada. Amb mitja hora llarga encara per endavant, el Vic va perdre el rumb durant cinc minuts, en què es va cedir el control del mig del camp. Decidits a combatre l'infortuni, els misters van apostar per l'entrada de Roca, que va aportar profunditat i recorregut per banda dreta. Fruit d'un altre xut prodigiós de Joel al travesser, Héctor, murri i ahir bigolejador, aprofitava la pilota morta i feia justícia amb el 2-2.

Els últims deu minuts van tenir com a protagonista el concert de xiulet de l'àrbitre, que va expulsar Melero amb doble groga. Peque va tenir el tercer, però el seu xut va sortir fregant el pal en uns segons plens de suspens. Per contra, l'Avià també hauria pogut sorprendre a última hora, però Escalé va desfer les últimes fuetades.

El partit moria sense temps per a més: cap dels dos equips marxava content cap als vestuaris. Per bé que el marcador es pot considerar just, l'actuació arbitral va deslluir un partit obert i combatut en tots els fronts. El Vic sumava un punt davant un Avià invicte i ja pensa a tombar el Girona 'B' diumenge que ve.
Patrocinadors
Col·laboradors