Background Image

Notícies

17.10.2016

El desenllaç més cruel

Article Image
Ni tan sols l’enginy prodigiós i completament delirant dels germans Cohen hauria pogut idear un final més truculent per als interessos vigatans ahir al matí a Ripollet. Una pena màxima en temps de descompte donava als locals tres punts que el Vic va empaitar en va durant els noranta minuts. Per acabar d’entortolligar la trama, el Vic desaprofitava un penal tot just arrencar la segona part.

Poques vegades ens hem quedat tan palplantats i astorats amb el xiulet final com ahir al migdia a Ripollet. La megafonia a tot drap del Municipal vallesà i la cridòria i alegria de la parròquia local ens va fer tocar de peus a terra immediatament. El partit ja era història, i els tres punts es quedaven al feu del Ripollet. Un penal comès per Héctor en temps de descompte va ser l’epíleg d’una tragicomèdia en dos actes que va deixar l’equip i els aficionats vigatans desplaçats amb un pam de nas.

El Vic va controlar el partit en tot moment i va ensenyar les credencials només d’engegar. Quim centrava una pilota enverinada que topava amb el travesser d’un ahir inspiradíssim Uri Llaveria, ídol local. Els vigatans remenaven la pilota a plaer, però els costava passar dels tres quarts de camp, amb un Ripollet tancat a pany i forrellat a l’espera de les contres de Moha i Chema. Només faltes llunyanes i poc dirigides van ser el comú denominador de les incursions vigatanes fins a la mitja hora de joc. A partir d’aleshores, els homes de Melero i Rodríguez van prémer l’accelerador i van aconseguir acular els locals, i Quim i Puigdesens van disposar d’ocasions per estrenar l’electrònic. A darrere, la defensa es mostrava intractable i va saber tallar de soca-rel qualsevol via d’aigua esporàdica.

A la segona, els misters van donar entrada a Joel per Alguer, i l’equip va fer un parell de passes endavant, entossudits a avançar-se i fer-se amb el timó del matx. En el minut 50 arribava el primer cop de teatre de la matinal. Joel, veloç i astut com sempre, guanyava l’esquena dels centrals i era empès en última instància dins l’àrea. L’àrbitre no dubtava i assenyalava el punt fatídic davant el cor indignat de la claca local, que va endarrerir durant cinc minuts l’execució de la pena màxima. Puigdesens, potser descentrat per la demora, no va encertar a batre Llaveria, que li va endevinar la trajectòria davant l’èxtasi de les grada. Lluny d’esfondrar-se, el Vic va continuar insistint fins a l’extenuació, furgant per bandes. No era el dia dels nostres davanters, que veien com les centrades no queien mai al lloc indicat. Va debutar l’última incorporació, Àlex Cañadilla, que va demostrar maneres per banda esquerra. L’últim terç del matx va ser un soliloqui dels vigatans, que no patien gens a darrere però no materialitzaven a davant.

Amb el temps vençut i amb tots dos conjunts resignats a la igualada, la ment d’un guió especialment pervers va entrar en joc: el Ripollet va disposar d’un córner; de la jugada següent en va néixer, d’un últim sospir, una jugada personal de Vicente, que va ser travat per Héctor. Segon penal del matx, amb sort ben dispar: el mateix Vicente va marcar, fent inútil l’estirada generosa de Reig.

Sense temps per a res més, els vigatans enfilaven el camí del vestidor amb la certesa d’haver posat el futbol i les ocasions però amb el rictus transfigurat per la desolació d’una d’aquelles bromes pesades que el futbol de tant en tant ens regala. Toca aixecar-se moralment i pensar ja en el proper compromís: l’Andorra visita el Municipal el proper diumenge a les 4.
Patrocinadors
Col·laboradors