Background Image

Notícies

09.10.2016

Instint depredador

Article Image
Qualificar un partit de futbol d'històric és atrevit, pretensiós i grandiloqüent. S'ha convertit en un adjectiu desgastat per l'ús intensiu que se'n fa. Però, reconeixent aquestes dues premises, qualsevol benaventurat que avui hagi viscut en directe els primers 45 minuts del Vic-Manresa convindrà a qualificar-los d'històrics. I no només pel tremp futbolístic del duel, sinó també perquè ningú al Municipal ha estat capaç de recordar un partit que a la mitja part s'hagués resolt amb un 4 a 0 al marcador. I sí: aquesta tarda el Vic ha enfilat el camí dels vestidors lluïnt aquest resultat a l'electrònic. Una renda àmplia que ha sabut gestionar fins al 4 a 2 definitiu.

La victòria vigatana s'ha començat a gestar durant els primers compassos de partit. Ha estat una concatenació d'esdeveniments, com si es tractés d'una bona novel·la. Al minut 4, Roca ha rebut una passada filtrada entre línies, però no ha pogut superar Román en l'u contra u. El refús del porter l'ha estat a punt de caçar Peque, però just quan es disposava a xutar ha rebut una falta claríssima a la frontal. L'àrbitre l'ha assenyalat i ha començat l'espectacle. Peque ha agafat el compàs per clavar el llançament al fons de la xarxa. La pilota s'ha aixecat lleugerament per superar la barrera visitant, ha traçat una paràbola magnífica i ha caigut a plom a l'interior de la porteria sota l'atenta mirada d'un Román impotent.

El partit tot just acabava de començar. En l'acció següent, Peque ha mil·limetrat un desplaçament a la banda dreta que Roca ha controlat amb un gest de gran qualitat. L'extrem vigatà s'ha inventat una jugada individual des de pràcticament el banderí de córner i ha enviat una centrada rasa al punt de penal. Mia, entrant des de la segona línia, l'ha recollit per convertir-la en el 2 a 0.

Era el minut 8 i el Municipal ja havia tret els pitets, però faltava la cirereta, que no ha trigat a arribar. Al 10, Peque -qui si no?- ha superat la bastida defensiva visitant amb una passada de tiralínies des del cercle central fins a la mitja lluna. Allà, un Joel vestit amb un aplom digne de guàrdia reial ha controlat la pilota amb el pit, l'ha baixat i ha superat Román amb una vaselina que hauria fet plorar Romario.

El Manresa encara no s'havia cordat les botes i ja havia de remuntar tres gols a un Vic pletòric, que ha convertit la resta de la primera meitat en el seu regne. S'ha passejat amb serenitat, ha triangulat amb criteri i ha aprofitat l'autisme visitant per ampliar distàncies amb instint depredador: al 42, Puigdesens s'ha sumat a la festa amb una rematada en planxa amb segell D.O. El mateix killer vigatà hauria pogut reblar la feina a dos minuts del descans, però no ha sabut definir un mà a mà amb Román.

A la represa, el Manresa ha sacsejat la pissarra tècnica. Els del Bages, un equip jove amb jugadors de gran qualitat, han tret l'orgull d'equip històric que porten a dins i han sortit a la gespa disposats a lluitar fins al final. Sergi Soler, Muela i Rebollo han despertat de la letargia i han demostrat que el partit no estava dat i beneït. Reig ha començat a aparèixer amb més assiduitat i el Vic ha hagut de refredar la intensitat de l'enfrontament per evitar sobresalts.

Però el Manresa no ha desistit i ha trenat una bona jugada al 70 per reduir distàncies. 10 minuts després, Rebollo ha aprofitat una errada defensiva vigatana per fer pujar el 4 a 2 al marcador i posar l'ai al cor als soferts aficionats del Municipal. Amb l'àmplia renda inicial reduïda a la meitat, el Vic ha començat a notar el nerviosisme i el Manresa ho ha aprofitat per posar a setge l'arc de Reig. Els bagencs ho han intentat fins al final, però el Vic ha sabut resistir per sumar una victòria importantíssima que el rellança a la classificació.
Patrocinadors
Col·laboradors