Background Image

Notícies

10.05.2016

Pep Marí: "Quan els pares fan d'entrenadors, el futbol deixa de ser la millor escola per a la vida"

Article Image
El psicòleg esportiu Pep Marí va tancar ahir la primera edició del Cicle de Conferències Pedagògiques de la Fundació UE Vic amb una xerrada sobre el comportament dels pares i mares als camps de futbol i en l'educació esportiva dels seus fills. El col·loqui, que també va servir per cloure la bateria d'activitats de l'Escola de pares i mares de Vic, es va celebrar al Centre Cívic Can Pau Raba davant més d'una cinquantena de famílies, esportistes i entrenadors del club. Marí va demanar als pares que no vulguin fer d'entrenadors. "Quan feu més del que us toca, com convertir-vos en tècnics dels vostres fills, el futbol deixa de ser la millor escola per a la vida que els podeu oferir", va assegurar.

Marí, que ha estat cap de psicologia del CAR de Sant Cugat i ha treballat per al futbol base d'equips com el Barça o l'Espanyol, va donar consells a les famílies per no torpedinar el desenvolupament humà i esportiu dels seus fills i filles. El psicòleg va dividir els pares i mares en quatre grups: els desinteressats, els entrenadors, els RACC i els ben orientats. Els pares del primer grup estan formats, segons Marí, "per aquells que no saben com implicar-se a la dinàmica del club". "Heu d'intentar donar-los eines per acostar-los a l'equip", va recomanar als assistents.

El segon grup, el dels pares-entrenadors, preocupa més a Marí "perquè tenen tendència a qüestionar la credibilitat de l'entrenador i confonen el seu fill". El psicòleg els va recordar que és "molt dolent que al vostre nano li arribin sis instruccions alhora" i va demanar als pares que, si tenen dubtes sobre el funcionament de l'equip, els facin arribar directament a l'entrenador. "Però no discutiu amb el tècnic sobre aspectes tàctics, expresseu-li només qüestions relacionades amb els valors que transmet o la manera que té de portar i educar els nois", va subratllar, recordant que "els entrenadors tenen formació pedagògica i esportiva".

El tercer tipus de pares, els RACC, són aquells que tenen tendència a sobreprotegir el seu fill, en paraules de Marí. "Volen portar tots els temes d'intendència, organitzen l'oci en funció dels partits que juga el seu nano i es passen el dia patint pel que li pugui passar", va resumir, ironitzant, el ponent. Marí va recomanar a aquest grup de pares que deixin d'estar tan a sobre dels seus fills i els va alertar que poden acabar generant "un excés de dependència". "L'esport t'ensenya a buscar-te la vida: et dóna autonomia", va assegurar el psicòleg, que creu que "cal deixar fallar als fills".

Marí va tancar la conferència amb el darrer tipus de pares: els ben orientats psicològicament. "Són els pares i mares que quan el seu fill acaba un partit de futbol no li demanen pel resultat sinó pel que ha après", va explicar. Segons el psicòleg esportiu, "cal posar l'accent en l'esforç, perquè és allò que depèn del noi i no en el resultat, que varia en funció de molts factors". Marí també va demanar als pares més "autocontrol" perquè aquesta és la millor manera, diu, de garantir que sobre la gespa hi hagi fairplay.
Patrocinadors
Col·laboradors