Background Image

Notícies

25.04.2016

Victòria frustrada

Article Image
Amb 40 punts, els deures no estan fets. A Primera Catalana la salvació és molt cara. Els quatre equips de la cua tenen un bitllet directe direcció a Segona i el cinquè ha de fer números per assegurar-se que els resultats de les categories superiors no el condemnin al descens. En aquest escenari remogut i tens, el Vic no aconsegueix segellar la permanència ni de manera virtual. L'equip desplega un bon joc i no desprèn ansietat, però els resultats no acaben d'acompanyar i falten punts per donar la feina per acabada. Diumenge, a casa contra el Martinenc, els vigatans van oferir un recital de futbol i ocasions a l'afició ausetana. La pilota, però, només va voler entrar una vegada. Amb menys esforç i un pèl més d'encert, el Martinenc va igualar la diana local a dos minuts pel final per endur-se un punt del Municipal.

El Vic va fer una bona primera meitat, però la segona va ser d'escàndol. Després d'una fase inicial dedicada al titubeig, els homes d'Albert Cámara van entrar una marxa alta i van començar a inquietar la porteria visitant. Peque, amb un xut des de fora de l'àrea i una falta servida prop de la frontal, va avisar el Martinenc abans del primer quart d'hora. Per la banda esquerra, un Carles Roca inspirat va fer estralls en la defensa barcelonina, poc acostumada a gestionar els espais d'un terreny de joc tan gran com el del Municipal. Puigdesens no va connectar per molt poc amb un parell de centrades servides per l'extrem vigatà, que va acabar fos.

Sense encert i capacitat de concreció durant la primera part, l'olor a pólvora va impregnar el partit a l'inici de la represa. El Vic va sortir a encarrilar l'enfrontament i va disposar d'una bateria inacabable d'ocasions per a posar-se per davant en el marcador. Torné, que diumenge va jugar a la zona de mitjos en el lloc del tocat Isma, va enviar un cacau des de la frontal que l'enguantat visitant va salvar amb una gran estirada. Era només un primer intent. Instants després, Puigdesens i Tuneu tenien el gol a les botes en una doble ocasió que no van saber aprofitar. Al 63, Salas tampoc va caçar un rebot que el deixava sol davant del porter.

Les ocasions es multiplicaven però el Vic no marcava. I en aquests escenaris és quan el catalitzador Peque se sent cridat a complir el deure de desentortolligar la situació. Al minut 75, va dirigir un contracop de manera magistral per fer -per fi- la diana vigatana. El migcampista osonenc va conduir l'esfèrica fins a la frontal i, quan els tres defenses visitants ja esperaven l'obertura cap a Salas o Puigdesens, que s'oferien a les bandes, Peque es va llençar una autopassada, va plantar-se davant Padrós i el va abatre amb un tret sec i col·locat.

El Vic va celebrar la dotzena diana del seu lampista com si la feina ja estigués feta, però els darrers quinze minuts se li van fer molt llargs. El Martinenc, que no havia xutat ni un cop entre els tres pals en tot el partit, va fer un pas endavant. Cámara va substituir Peque i Tuneu, els dos puntals al mig del camp, perquè estaven baldats. Sense ells, el Vic va desaparèixer i el cercle central es va convertir en domini barceloní. Els visitants van aprofitar l'avantatge tàctic per bombardejar la porteria de Reig. No van concretar el perill fins al minut 88, quan Lora va aprofitar un refús de la defensa en una jugada a pilota aturada per situar l'empat a un definitiu al marcador. Glaçats i frustrats, els vigatans van veure com la victòria se'ls tornava a escapar.
Patrocinadors
Col·laboradors