Background Image

Notícies

18.04.2016

Empat elèctric

Article Image

Les taules s'han imposat com a solució salomònica en el duel comarcal de Primera Catalana. El Vic i el Tona s'han enfrontat dos cops aquesta temporada i en totes dues ocasions el repartiment de punts ha estat el desenllaç final de la partida. Els dos equips osonencs de la categoria estan molt igualats: ho demostra la classificació, on només els separen tres punts, i també el joc que desenvolupen sobre la gespa, on ningú és capaç de sobreposar-se al rival. Diumenge, al camp del Tona, el Vic va aconseguir avançar-se a la segona meitat, però els locals van contrarestar la diana vigatana només tres minuts després. Els últims compassos de matx van ser frenètics, dels que generen taquicàrdies, però el marcador no va tornar-se a moure.

La primera part va ser un tràmit que hauria pogut ajudar qualsevol a coinciliar el son. Els derbis són partits d'una elevada pressió ambiental, duels d'angoixa en què cap dels dos equips està disposat a assumir massa riscos. Normalment, a les banquetes hi ha més por de perdre que ganes de guanyar. Aquesta combinació de respecte i temor es va imposar durant els primers quaranta-cinc minuts, que van transcórrer lentament mentre el joc s'encallava a la zona de mitjos. El Tona només va inquietar Reig en un parell de córners que va servir molt tancats. El Vic, en canvi, intentava explotar la verticalitat de Roca i les espurnes de genialitat de Peque per mossegar la porteria local. Tot en va: cap dels dos equips va xutar ni un sol cop entre els tres pals en tota la primera meitat.

A la represa, el partit va canviar. Cap dels dos conjunts es conformava amb l'empat i van entrar una marxa més. Els tonencs volien sumar els tres punts per allunyar-se del Vic i reenganxar-se a la zona noble, mentre que els ausetans necessitaven guanyar per reivindicar-se i superar el Tona a la classificació. El duel es va trencar i va començar a espurnejar. Els locals van avisar quatre minuts després de sortir de vestuaris amb una rematada a la sortida d'un córner que es va estavellar al travesser. Al cap de 120 segons, el Vic va tenir la rèplica a les botes de Peque: el catalitzador visitant es va plantar sol davant el porter local després d'una triangulació amb Roca, però Fran va llençar-se a terra per liquidar el perill.

Els primers avisos van ser el preludi del gol ausetà, que va arribar al minut 67. Tuneu va filtrar una passada mil·limètrica entre els dos centrals del Tona perquè Peque baixés la pilota, encarés porteria i l'enviés al fons de la xarxa amb un tret col·locat. La diana hauria hagut de permetre al Vic fer-se l'amo del partit i deixar que els locals s'asfixiessin en una dinàmica taquicàrdica. Però l'alegria dura poc a casa dels pobres. Les dites populars no solen fallar i el Vic té tendència a materialitzar-les. Tres minuts després de l'èxtasi, Héctor es va empassar un servei llarg des de la defensa i va habilitar Vilaregut perquè superés Reig en l'u contra u.

La recta final del derbi va ser intensa, amb els dos equips concentrats a guanyar, sense marge per a especular. Els homes d'Albert Cámara van tenir el gol de la victòria a només cinc minuts del final: Macias, que va entrar a la segona meitat en el lloc de Tuneu, va caçar una pilota morta a la frontal de la petita i va enviar un xut col·locat que només la mà de Fran va impedir que es convertís en gol. A l'altra àrea, el Tona no va disposar d'ocacions clares, però va bombardejar la cuina de Reig. El partit es va escalfar en els últims instants i Santanera va veure la vermella directa per una possible agressió. El marcador, però, ja no es va tornar a moure.

Patrocinadors
Col·laboradors