Background Image

Història

HISTÒRIA

La Fundació Unió Esportiva de Vic es va constituir oficialment el 22 de maig del 2015. La creació d'aquesta entitat és molt recent, però els orígens del futbol a la ciutat de Vic es remunten a fa més d'un segle. La Fundació se sent hereva de la tradició esportiva i l'efervescència cultural de la capital d'Osona i, per aquest motiu, reivindica els orígens del futbol a la ciutat. L'arribada de l'esport rei a la capital d'Osona es va produir el 1913, amb la fundació del primer equip de futbol de Vic, el Marià-Ausa. Més de 100 anys després, la Fundació UE Vic recull el seu llegat i els de tots aquells que, al llarg del temps, han contribuït a mantenir viva la flama del futbol a la ciutat.

1913: EL FUTBOL ATERRA A VIC

El 1913 es va fundar el primer club de futbol de Vic, el Marià Ausa (equip que, finalment, s'acabaria anomenant popularment L'Ausa), principal secció de l'Esbarjo Dominical Marià. Els orígens del futbol a la ciutat van associats a les institucions eclesiàstiques, que en van ser les principals promotores. En aquest sentit, l'Esbarjo fou impulsat pel bisbe Torras i Bages, seguint l’apostolat de Pius X que encarregava a les Congregacions Marianes la creació d'aquesta entitat. L'Esbarjo va contribuir de forma decidida a difondre i popularitzar la pràctica de l'esport gràcies a les seves instal•lacions i a la divulgació de les normes i els reglaments de les diferents disciplines que s'hi practicaven. A més, l'associació va fomentar el que avui en diríem l'esport d'elit. De totes les modalitats esportives practicades, el futbol sobresurt amb nom propi: el Marià Ausa. L’Esbarjo va fomentar i difondre l'esport d'elit entre la societat vigatana, i el que és tant o més important, la pràctica de l’esport de base, que era entès pels vigatans com un nou espai de sociabilitat que tenia com a eixos principals l’entreteniment i la salut física. En paral•lel, l’Església aprofitava la difusió i popularitat que prenia l’esport a casa nostra com a vehicle d'accés a la societat en general i al jovent en particular.

el Marià Ausa al 1914

La plantilla del Marià Ausa el 1914

1922: NEIX EL VIC FOOT-BALL CLUB

El 18 d'octubre del 1922 va néixer el primer equip que va batejar-se amb el nom de la ciutat, el Vic Foot-ball Club. L'entitat es va crear arran de la iniciativa d'un grup d’amics amants del futbol que l'entenien com un entreteniment desvinculat de la moralitat eclesiàstica. Els seus objectius, oposats als de l’Esbarjo Marià, van arrelar de seguida entre la ciutadania, especialment als barris més populars; prova d’això és que un any després de la seva fundació ja tenia 500 socis. El Vic FC es va convertir en un gran equip de futbol i va assolir l'ascens a Tercera Divisió la temporada 1939-1940. Malauradament, però, la Guerra Civil va estroncar moltes de les il•lusions que havia despertat.

La plantilla del Vic FC el 1929

La plantilla del Vic FC el 1929

1943: EL MARIÀ AUSA I EL VIC ES FUSIONEN. NEIX LA UNIÓ ESPORTIVA DE VIC

A la dècada de 1920, en ple procés d’eclosió i popularització del futbol, la rivalitat entre Vic i Manlleu prenia volada. De fet, en alguns tornejos dels anys 20, els dos clubs vigatans van fer una selecció per defensar futbolísticament la ciutat contra el Manlleu. Després d'aquesta experiència, els mateixos jugadors van proposar la fusió dels dos equips per així representar amb més força la ciutat de Vic. En aquell moment, a la dècada dels anys 1920, el Marià Ausa es trobava en el seu màxim esplendor. Tenia un camp i unes instal•lacions esportives millors, però no representava la ciutat de forma decidida perquè era un equip que es trobava sota el paraigua eclesiàstic. El Vic FC, per la seva banda, es mostrava inflexible en les negociacions i més encara a partir dels anys 30, quan va començar a acumular èxits esportius. Per això els esforços dels qui defensaven la fusió no van fructificar ni el 1924 ni el 1926, quan es va posar sobre la taula la possibilitat d'arribar a un acord per formar un únic club a la ciutat. Van haver de passar pràcticament vint anys perquè, després de la Guerra Civil, el Marià Ausa i el Vic F.C. decidissin fusionar-se. Durant el conflicte, les dues entitats van entrar en un procés de decadència i crisi que va dur-les a replantejar-se la idea de crear un sol club a partir dels dos existents. Finalment, el 5 de juliol de 1943 el Marià Ausa i el Vic es van fusionar donant lloc a la Unió Esportiva de Vic. Presidida pel Dr. Joan Vilar, la nova entitat era transversal i multidisciplinària, ja que, a més del futbol, acollia, entre d'altres, ciclistes, bàsquet-bolistes i atletes. La UE Vic va prendre els colors del Vic FC, el blau i el vermell, i no els del Marià Ausa, que vestia una equipació blanca amb alguns elements blaus. En virtut de l'acord de fusió, també es va decidir que la nova entitat disputaria els partits al camp que el Vic FC tenia al carrer Gallissà, al capdavall del carrer Verdaguer i al costat de la plaça de toros, l'estació del tren i la fàbrica d'embotits de ca l'Abel. Les instal•lacions del Marià Ausa, situades al sud de la ciutat, a l'esquerra de la carretera de Barcelona, van quedar en desús fins que, als anys 50, el Bisbe Torres i Bages va fundar l'OAR Vic. El mateix any de la fusió, i gràcies a la subscripció ciutadana adreçada especialment a comerciants i industrials de la ciutat, el camp del carrer Gallissà es va anar ampliant i millorant. Primer, es van construir la tribuna i els vestidors. Amb el pas del temps es van portar a terme successives remodelacions i reformes d'entre les quals destaquen les efectuades el 1956. En motiu de l'ascens de l'equip, i segons marcava la reglamentació, es va terraplenar el camp de joc i es va plantar herba. L'any 1961, coincidint amb la visita a la ciutat del ministre del règim franquista Pedro Gual Villabí amb motiu del Dia de la Provincia, es va instal•lar il•luminació artificial a través de 9 torres de llum.

Antic camp de la UE Vic, situat al carrer Gallissà

L’antic camp de la UE Vic, situat al carrer Gallissà. A la imatge, les noves torres de llum, instal•lades el 1961, que van permetre disputar partits a la nit

La nova UE Vic tenia diverses seccions esportives, entre les quals la dels ciclistes

La nova UE Vic tenia diverses seccions esportives, entre les quals la dels ciclistes. A la fotografia es poden apreciar les bicicletes de la secció aparcades a l’antic estadi del Vic, situat al costat de la plaça de Toros, a la zona on actualment hi ha l’estació d’autobusos.

EL PLANTER, LA JOIA DE LA UE VIC

El Vic ha estat un club que al llarg del seus anys d'existència ha mantingut una gran dedicació per la pedrera. Cuidant-la i mimant-la ha format importants valors pel seu primer equip o per a altres clubs de categories superiors. La Guerra Civil s'havia emportat molta gent jove al front i els clubs com el Vic veien complicat el seu futur. Però Alfons Losada, un mite del Vic FC que va estar en actiu forces anys a la UE Vic, va arreplegar una cinquantena de joves en diverses passejades per la ciutat. Deambulava discretament pels carrers i observava els nois que corrien darrere la pilota. Els donava alguns consells i s'enduia els que més despuntaven al camp de futbol. Noms com Garreta, Roca, Macià, Durán, Grifols, Vila Cariño, Vila Balmes, Ferrer, Castany, Casadevall, Torras, Mora, Sarinanell, Rovira i d'altres, van sortir d'aquesta tria, que va permetre forjar l'equip juvenil del Vic que faria història a principis de la dècada dels 50. Amb l'ajut de Manel Balades i Joaquim Novelles, membres de la junta directiva del moment, aquell juvenil va prendre força i va adquirir un pes important dins el club amb l'aportació de jugadors al primer equip. El punt culminant de tota aquesta feina es va produir a la temporada 1951-52, quan el conjunt dirigit llavors per l'entrenador Francesc Ordeig va quedar campió del seu grup i va disputar la Copa del Generalíssimo. El somni es va estroncar als vuitens de final, quan el FC Barcelona els va eliminar en un partit històric al camp del Vic per un ajustat 1 a 2. L'equip era considerat com un dels millors de Catalunya en la seva categoria i estava format per Percet, Vila, Abel, Arbat, Riera, Bassols, Armengol, Cuixeras, Bonet, Vila-Balmes, Roca, Casadevall i Caballeria, acompanyats sempre pel fisioterapeuta (llavors anomenat massagista) Alfons Muñoz. En la temporada següent, la 1952-53, la majoria d'aquests jugadors es van incorporar al primer equip entrenat pel mateix Ordeig. Tot i la seva joventut, van portar a terme una campanya extraordinària i no van ser proclamats campions per una polèmica decisió federativa. Malgrat aquest final agredolç, el seu esforç no va ser en va, ja que van certificar l'ascens a Tercera Divisió Nacional. Atesa la seva qualitat, alguns d'aquests jugadors van ser fitxats per equips de primera o segona divisió, com ara el Sabadell, l'Espanyol o l'Sporting de Gijón. Van ser els protagonistes d'una de les èpoques daurades de la Unió Esportiva de Vic.

Una de les plantilles històriques de la UE Vic durant els anys 50

Una de les plantilles històriques de la UE Vic durant els anys 50, formada per joves jugadors provinents de la pedrera.

EL VIATGE FINS A L'ACTUALITAT: EL NOU ESTADI I EL PROCÉS DE FUSIONS

Els anys 60 van ser una època d'una profunda inestabilitat. El Vic no aconseguia consolidar-se a Tercera Divisió i combinava lustres en aquesta categoria amb descensos puntuals a Primera Catalana. La crisi esportiva es va agreujar per una certa sensació de desgovern a la junta directiva, que no aconseguia col•locar algú al capdavant de l'entitat amb ganes de liderar el projecte esportiu del club. Aquesta situació es va resoldre el 1971, amb l'arribada a la presidència d'Hipòlit Planas. Al llarg de vuit temporades consecutives en el càrrec, Planas va desplegar un sistema de funcionament entre les diverses juntes del període que es van traduir en guanys esportius i econòmics. Com a president, també va impulsar la «Campanya dels 1.000 socis», una iniciativa que va ampliar la massa social del club i el va dotar de prou capital econòmic i social per impulsar un projecte esportiu ambiciós, consolidant el futbol base. Els fruits d'aquesta etapa es van recollint a la dècada dels vuitanta: el 1981, el Vic va tornar a pujar a Tercera després de catorze anys a Primera Regional. Aquest èxit esportiu, molt esperat a la ciutat, es va acompanyar del projecte de construcció del nou estadi de futbol. El camp del carrer Gallissà, juntament amb la plaça de toros, es van enderrocar i l'Ajuntament va construir un nou estadi municipal a les afores de la ciutat, en un espai que es volia convertir en tota una zona esportiva. Després de dos anys d'obres, l'estadi Municipal de Vic es va inaugurar el 1986 i es va convertir en la casa que la UE Vic encara utilitza avui. Els últims vint anys, el Vic ha viscut etapes molt diferents. A grans trets, el primer equip del club s'ha mogut entre la Tercera Divisió -una categoria sempre molt estimada pels aficionats vigatans-, la regional Preferent i la Primera Catalana. Actualment, milita en aquesta darrera categoria. Pel que fa al futbol base, la UE Vic va deixar de tenir-ne de propi el 2009, quan es va fusionar amb el Remei CF, el Riuprimer CF i l'Escola de Futbol d'Osona en una nova entitat anomenada Vic-Riuprimer REFO. Amb la creació de la Fundació UE Vic el 2015, però, el Vic ha recuperat el futbol formatiu i treballa per teixir de nou un sol club cohesionat que tingui equips sèniors competint a categories superiors i d'altres dedicats exclusivament a la formació dels més joves.

Construcció de la tribuna l'any 1985

La tribuna del Municipal en construcció l’any 1985

Tribuna

La tribuna del Municipal plena a vessar en el decurs d’un derbi

Anys 90

Fotografia d’un dels primers derbis que es van disputar al nou estadi municipal de la UE Vic als anys 90, quan el conjunt vigatà va tornar a Tercera

Aquest breu recull històric no s’hauria pogut elaborar sense el suport inestimable de l’historiador Santi Ponce, que ens va cedir el seu material i els seus coneixements per fer-lo possible. Així mateix, podeu trobar més informació sobre la història de la UE Vic al llibre “La Unió Esportiva Vic. El club de futbol de la ciutat (1913-1999)”, editat per l’Ajuntament de Vic l’any 1999.

Sponsors
Col·laboradors